Venezia

Mira-les bé, que sornegueres.

 

Pots sentir el batec sord dels canals,

Solcar-los amb gòndoles de nit i boira,

Descabdellar somnis pel cor laberíntic dels carrerons,

Admirar l’altivesa decadent d’allò arrelat al mar.

Endevinar ulls felins en les lluïssors del vidre fos,

Intuir els segles i segles d’història

Teixits al so d’un acordió zíngar.

 

Però mai sabràs el secret,

De les màscares de Venècia.

 

*

 

a reformar