- Hola, fa molt que m’esperes?
- No, i ara, acabo d’arribar. Encara no he demanat.
- Ah, molt bé. Mira… un cafè amb llet siusplau.
- Jo un te verd. Gràcies.
- Te? Tu no eres la que sense cafeïna no eres persona?
- Renovar-se o morir, nen. Pots tirar el fum cap a una altra banda?
- No sabia que et molestés. Escolta, si tu també fumes. Has estat veient anuncis d’Special K o què?
- Ai, deixa’m. I para de tirar-me el fum.
- Molt bé, molt bé. Escolta, abans que res…
- Espera, deixa’m dir que t’haig d’anunciar una cosa.
- Mira, precisament jo també t’anava a…
- Sí sí molt bé però deixa-me-la dir a mi primera que ja m’he conscienciat.
- Endavant.
-Estic embarassada.
-Jo sóc estèril.
*
-Ho sento, de veritat.
-I… qui és el pare?
-Qui és la mare, voldràs dir. Gruaur.
xD Una escena digna d’una pel·lícula de Woody Allen. Aquí s’està forjant una gran guionista, senyors meus!
Sort, salut i petons.
g.
Genial com sempre! Està naixent una guionista!
I sí, com comenta l’admirat g. per dalt, te pinta de guió bo del Woody Allen (que tot i que alguns vulguin negar-ho, en té de genials).
Doncs res, ànims amb el blog que això pinta molt bé!
a.